LA ROBA INTERIOR A L'ANTIGUITAT

LA ROBA INTERIOR PER A L'ANTIGUITAT

El tapall es podria dir que va ser la primera peça que van usar homes i dones per tapar el seu entrecuix, aquest consistia en un tros triangular de cuir d'animal o teixit, amb cintes cosides a les cantonades. Les cintes es lligaven voltant de la cintura.

El tapall és el tipus més simple de peça íntima i, probablement, va ser la primera roba interior utilitzada pels éssers humans. Un tapall pot tenir dues formes principals. La primera consisteix en una llarga peça triangular de teixit, amb cordes ocintes cosides a les cantonades. Les cintes es lliguen al voltant de la cintura i el drap o cuir es passa entre les cames entre posant a la banda resultant per subjectar. La forma alternativa és més similar a una faldilla: un drap enrotllat diverses vegades al voltant dels malucs i després subjecte amb un cenyidor o cinturó.

En la majoria de les civilitzacions antigues aquesta era l'única roba interior disponible i, en l'actualitat, els tapalls segueixen sent utilitzats com a única vestimenta per tribus que habiten regions tropicals, fins i tot és la peça interior tradicional en moltes societats asiàtiques. És té notícia a través de les descripcions dels escriptors grecs i romans que aquests utilitzaven una peça equivalent al que coneixem com a calces. La utilitzaven en diferents activitats de la seva vida:

• Per cobrir-se  en els banys públics.
• En les lluites en que els homes que participaven ho feien nus.
• En els exercicis de natació duts a terme com a entrenament dels soldats per les batalles.
• Els pregoners portaven aquesta peça ben ajustada per protegir el budell de l'esforç que feien amb l'expulsió de la veu, que podia arribar a herniar-los. Per aquesta mateixa raó la usaven també els comediants, cantants i trompeters.

Antic tapall

Mòmia egípcia amb tapall

És impossible dir quan va començar la història de la llenceria, però els primers registres provenen de l'Antic Egipte i daten de 3000 anys AC. La vestimenta constituïa un símbol d'estatus per als Egipcis i les dones d'alt rang vestien túniques estretes i roba interior que començava sota el pit i que s'estenia fins als turmells i que eren subjectades amb corretges en forma de creu a l'altura de les espatlles . Esclaves i serventes no vestien cap tipus de roba interior, simplement vestien tapalls o estaven nues.

Diverses figures femenines de l'Antiguitat mostren a dones vestint diferents tipus de roba interior. En el cas d'una figura d'una nena de Babilònia que data del 3000 AC es poden veure cert tipus de "calçotets" mentre que una altra figura de dona que data del 2000 AC, trobada a Creta, mostra clarament el que es considera el precursor del cosset, amb el format similar a una cotilla, i un mirinyac que empenyien el pit nu cap amunt.

Imatge de la dona de Creta amb roba interior

Imatge de la dona de Babilonia amb roba interior

S'estima que les camises de lli interiors ja existien en 1360 AC, després que el faraó egipci Tutankamon en portés una a la seva tomba. Pel que sembla els primers teixits en què s'elaborava la primitiva roba interior eren el cuir, el lli i el cotó.

Anys després els grecs, que utilitzen túniques fins als genolls, van entrar en contacte amb els pobles orientals, prenent i adaptant d'ells la roba interior.

Túniques gregues

Una sèrie d'estàtues de la Grècia clàssica mostren dones vestint una banda creuada sobre les seves espatlles i al llarg dels pits, com en la famosa estàtua de l'auriga de Delfos. Tant la Ilíada com la Odissea esmenten roba interior femenina, tal com ho fan Heròdot i Aristòfanes.

Auriga de Delfos

Ens explica Homer en una de les seves obres, com Afrodita, la deessa de l'amor de la mitologia grega, va prestar el seu meravellós zòster o cenyidor, que modelava a la perfecció la seva femenina cintura, a Hera, esposa de Zeus. Amb aquest vestit Hera es va proposar tornar a conquerir al seu infidel marit. Quan Zeus va veure a Hera lluir tan delicada peça, va caure rendit als seus peus, encès d'amor i boig de desig de quedar per sempre atrapat per la innegable bellesa de la seva dona.

 Hera Seduint a Zeus amb el Zóster de Afrodita

Encara que les dones de l'Antiga Grècia no coneixien el concepte de roba interior que tenim avui en dia, sabien que per fer valer el seu encanteri i estar irresistibles, el teixit que cobria la seva pell era una potent arma que podien usar. Aquest cenyidor del qual ens parlen els clàssics grecs, anomenat zòster, era la peça interior femenina de l'època. El zòster era una llarga banda de drap brodat, gairebé sempre confeccionada en lli blanc, encara que també podia tenyir-se, que les joves solteres col · locaven en la seva cintura. Aquestes peces estaven dotades d'un gran valor simbòlic i social, ja que quan les dones contreien matrimoni, aquestes bandes eren deslligades pels seus esposos com a símbol de la seva unió.

Més endavant, les dones portaven peces com el zòster, una llarga banda de drap brodat i confeccionada en lli, que les joves solteres es col · locaven a la cintura, o el apodesmo, el qual els cobria els pits. Les dones romans utilitzaven indutus o indumentària (roba interior) fabricada en lli o en cuir.


El subligar o subligaculum, una mena de calcetes, i la subucula, una túnica interior similar a una samarreta de cotó o llana utilitzada també com camisa de dormir, han arribat fins als nostres dies a través de mosaics, frescos i estàtues de l'antiguitat. Per la seva banda, la dona grega solia fer ús de la fascia pectoralis, una banda de tela o de pell per a subjectar els pits, i el strophium, una banda estreta que subjectava el pit, encara que aquesta última es col · locava sobre la vestimenta a manera de cinturó.

El Zóster de Afrodita

Altres peces de llenceria esmentades pels clàssics grecs són el "apodesmo" (un tipus de faixa o banda al voltant dels pits ricament adornada amb cintes de tots els colors i usada per les dones casades) i el "mastodeton" (una banda usada per aixafar els pits). Totes aquestes peces de roba interior són un clar presagi tant del suport com de la cotilla.

Apodesmo 

Homer, gran poeta d'Atenes, com Afrodita, la deessa de l'amor, va prestar el seu meravellós cenyidor, que modelava a la perfecció la seva femenina cintura, a Hera, esposa del gran Zeus. Amb aquest vestit es va proposar tornar a conquerir al seu infidel marit i pare de tots els déus, que no deixava d'assetjar a una infinitat de jovenetes. 

Quan Zeus va veure a Hera lluir tan delicada peça, va caure rendit als seus peus, encès d'amor i boig de desig, quedant per sempre atrapat per la innegable bellesa de la seva dona. Encara que les deesses, així com les dones de l'Antiguitat a Grècia i Roma, no coneixien el concepte de roba interior que tenim avui en dia, sabien que per fer valer el seu encanteri i estar irresistibles, el teixit que cobria la seva pell era una potent arma que podia hipnotitzar fins i tot als déus de l'Olimp.

Aquest cenyidor, capaç de despertar les més ocultes passions, era la peça interior femenina de l'època i rebia el nom de zòster. Era una llarga banda de drap brodat, gairebé sempre confeccionada en lli blanc, que les joves solteres col · locaven en la seva cintura.

Aquestes peces estaven dotades d'un gran valor simbòlic i social, ja que quan les dones contreien matrimoni, aquestes bandes eren deslligades pels seus esposos com a símbol de la seva unió. D'altra banda, les dones casades, a més del zòster, cobrien també els seus pits amb una altra banda anomenada apodesmo, molt ricament adornada amb cintes de tots els colors.

Segons ens explica la Història, la roba interior de l'època no només cobria les parts més íntimes de la dona, sinó que determinava el seu estat civil i també la seva posició social, ja que aquestes peces eren més luxoses i riques en complements depenent del poder adquisitiu de qui les portava.

Les dones de Roma van seguir la moda de les dones de Grècia i el poeta Marcial descriu el "cestus" que resulta ser molt similar al zòster de les gregues però més ample.

El Cestus de Venus, Pintura de Lucas Cranach

Juno rebent el Cestus de Venus

Ciceró també esmenta el "strophium" que és descrit com una banda per als pits.

Strophium

El strophium i la mamillare eren també dues peces interiors utilitzades per les dones. Aquestes eren més semblants als cossets actuals. Estaven compostes per tires de cuir que cobrien el bust sostenint-lo.

Altres peces de la llenceria de les romans antigues eren el "mamillere" i la "fascia" que eren bandes estretes de tela destinades a donar-li suport al bust.

Mosaic de la Villa Romana del Casale

En murals podem veure l'equivalent a bikinis. Sabem que aquests eren utilitzats en competicions atlètiques per les dones atès que les pintures trobades les simbolitzen carregant una branca de llorer.

Un famós mosaic romà l'any 400 DC mostra diverses dones vestint el que semblen ser bikinis dels nostres dies, però en realitat s'anomenavem mamillare o strophium la part de dalt i la part d'abaix anomenada subligar. 

Les dones romanes utilitzaven roba interior fabricada en lli o en cuir. El subligar o subligaculum, una mena de calcetes, i la subucula, una túnica interior similar a una samarreta de cotó o llana utilitzada també com camisa de dormir, han arribat fins als nostres dies a través de mosaics, frescos i estàtues de l'antiguitat.

Subligar

La roba interior de les grans dames de l'època no només cobria les parts més íntimes de la dona, sinó que determinava el seu estat civil i també la seva posició social, ja que aquestes peces eren més luxoses i riques en complements depenent del poder adquisitiu de qui les portava. 


A més de la importància que tenien aquestes peces, les dones en l'antiguitat sempre es van dedicar d'una manera molt especial a la cura del seu cos, solien tenyir els cabells de ros, usar cosmètics i pastes de color, no podien suportar la presència de borrissol i, si la seva posició li ho permetia, cobrien, sobretot braços i coll, de les més exquisides joies.